Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

recança

f
1 [greu] pesar m, pesadumbre, pena. Gira amb recança la mirada enrere, vuelve atrás la mirada con pesadumbre.
2 sentir recança de sentir, lamentar, saber mal. Sentia recança d'haver d'anar-se'n, lamentaba (o le sabía mal) tener que irse.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions